Gregori de Nazianz

Doctor de l'Església
Gregori de Nazianz

Fresc a la Mesquita de Kariye (església de Sant Salvador de Cora) d'Istambul, segle IX
Nom original	(el) Γρηγόριος Ναζιανζηνός (el) Γρηγόριος ο Νανζιανηνός
Biografia
Naixement	329 Arianz (Imperi Romà)
Mort	25 gener 389 (59/60 anys) Arianz (Imperi Romà)
Sepultura	Constantinoble
Patriarca de Constantinoble 379 – 381 ← Evagri de Constantinoble, Demòfil, patriarca – Nectari de Constantinoble → Bisbe diocesà 372 – 372 Diòcesi: bisbat de Sasima
Dades personals
Religió	Cristianisme
Formació	Acadèmia platònica
Activitat
Lloc de treball	Capadòcia
Ocupació	bisbe (372–), ministre de culte (361–), predicador, poeta, teòleg, epigramatista, filòsof, sacerdot catòlic
Període	Imperi Romà
Professors	Himeri de Prusa, Basili de Cesarea, Amfíloc d'Iconi i Proeresi
Consagració	Basili de Cesarea
Enaltiment
sant
Festivitat	2 de gener 25 de gener (Església ortodoxa, Església Catòlica Oriental)
Obra
Obres destacables (dècada del 380) The Spirit and the Resurrection (en)
Família
Cònjuge	cap valor
Pares	Gregori de Nazianz el Vell   i Nonna de Nazianz
Germans	Cesari de Nazianz i Gorgònia de Nazianz

Gregori de Nazianz^[1] (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg^[2] (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.

Conegut pel seu coratge i fervor en la defensa de la doctrina del Concili de Nicea, fou un dels més importants religiosos de l'Església grega, considerat àmpliament com l'estilista retòric més consumat dels Pares de l'Església, i va infondre l'hel·lenisme a l'església primitiva, establint el paradigma dels teòlegs i funcionaris de l'església bizantins.^[3] És venerat com a sant per la majoria de confessions cristianes. Va deixar diversos escrits, discursos i sermons, cartes, poemes i el seu testament.